tag:blogger.com,1999:blog-38510506455616178252023-11-16T13:11:41.132+01:00És hora de parlar de dinersQuè són els diners?
D'on surten?
Qui els crea?Roger Olivellahttp://www.blogger.com/profile/12642885733196159488noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-3851050645561617825.post-22243008631537822852011-05-23T01:18:00.001+02:002011-05-23T02:23:01.035+02:00INDIGN@TS, UNA REVOLUCIÓ PEL SISTEMA!<div class="hgroup"><h1>El 15 -M sacude el sistema</h1><h2><span style="font-size: small;">Ni Ni-Nis, ni violentos, ni ciudadanos solo a golpe de ratón. Jóvenes concienciados con las libertades civiles se levantaron para encabezar una protesta que persigue un gran cambio. Un reportero de EL PAÍS vivió la semana en Sol, el corazón de la #spanishrevolution</span></h2></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://ep00.epimg.net/politica/imagenes/2011/05/21/actualidad/1305999838_462379_1306000001_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="159" src="http://ep00.epimg.net/politica/imagenes/2011/05/21/actualidad/1305999838_462379_1306000001_normal.jpg" width="400" /></a></div><br />
ARTICLE COMPLET D'"EL PAÍS"<br />
<a href="http://politica.elpais.com/politica/2011/05/21/actualidad/1305999838_462379.html">http://politica.elpais.com/politica/2011/05/21/actualidad/1305999838_462379.html</a><br />
TWITER #acampadabcn #acampadasol #spanishrevolutionRoger Olivellahttp://www.blogger.com/profile/12642885733196159488noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3851050645561617825.post-86747754113722664962011-04-23T01:51:00.001+02:002011-05-23T02:24:25.572+02:00El “pastís” econòmic: economia fàcil<h3 class="western" lang="ca-ES">Entén l'economia amb un dibuix tan fàcil com un pastís</h3><span lang="ca-ES">Aquest esquema és molt clarificador del que realment és l'economia i les parts que té. </span>Cada pis significa un "tipus" d'economia. Llegeix amb deteniment!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm8n_Kso_yn0jtOZyUx7-snH3kEwLnMEgPPTGe1g0KT7svF9WmseclheGDdyKDATpy8YZVK0q-xZcbLttqyU0lbmq2dRwyHLqrRd2vkaG2B-GVT3HYnZyWTAcYAVOhML2Mf7-rUjxj0Kw/s1600/pastel_economico.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm8n_Kso_yn0jtOZyUx7-snH3kEwLnMEgPPTGe1g0KT7svF9WmseclheGDdyKDATpy8YZVK0q-xZcbLttqyU0lbmq2dRwyHLqrRd2vkaG2B-GVT3HYnZyWTAcYAVOhML2Mf7-rUjxj0Kw/s400/pastel_economico.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="page-break-before: always;">La massa del pastís és l'ecomia "real", la que mou objectes i serveis, en canvi la "nata" és l'economia financera. Aquest esquema intenta representar també amb el tamany aproximat el que cada pis significa en el global. Tot i així va ser fet fa uns quants anys. Avui la nata, les finances, mouen més de 60 vegades el que mou el mercat de béns i serveis!</div><br />
- En realitat, tot, inclús nosaltres, surt de la "mare Natura", que és la base. El que l'economia clàssica considera les extarnalitats.<br />
<br />
- L'economia informal o altruista és aquella que no es paga ni es cobra, la que manté les relacions entre pares i fills, el voluntariat, etc. que no entra en el mercat. Cal adonar-se que aquest pis és el que ha mantingut gairebé sempre els humans abans que es comencés a comptabilitzar i a intercanviar de forma massiva.<br />
<br />
- La capa negra és l'economia submergida o fora de la legalitat, que no es comptabilitza però hi és: drogues, prostitució, pagaments sense declarar, etc.<br />
<br />
- El pis del mercat de béns i serveis és el que es considera l'economia productiva i està remunerada i comptabilitzada, amb els indicadors tradicionals.<br />
<br />
- Com dèiem, la nata és un mercat de finances, d'allò que encara no s'ha produit, d'especulació, i que en els últims anys ha crescut tant que s'ha fet molt més gran que els altres pisos. Quan, en realitat, hauria d'estar al servei de l'economia real avui és quasibé més important. És el mercat de valors.<br />
<br />
Com veiem, la nata baixa pel cantó dret del pastís, unint curiosament economia submergida, productiva i financera. A més, tot i moure tants diners, no són comptabilitzats de manera que no permet saber què hi passa exactament.<br />
<br />
<br />
L'ECONOMIA REAL és el pastís. És allò que realment ens serveix, que es pot tocar, que es pot consumir, béns, serveis, materials, altruisme.<br />
L'ECONOMIA FINANCERA és la nata. No serveix per a res a la pràctica. No ens aporta res, no satisfà cap necessitat.<br />
<br />
Aquest pastís és molt útil i didàctic! Difon-lo! T'ha quedat més clar què sobra i què falta?Roger Olivellahttp://www.blogger.com/profile/12642885733196159488noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3851050645561617825.post-35760351846993791112011-03-23T20:34:00.000+01:002011-05-23T01:36:15.751+02:00Característiques de la moneda avui (segons A. Chalaux)<h3 class="western" lang="ca-ES"></h3><div lang="ca-ES">Avui els diners “no valen res”, es basen en la necessitat que hom té d'ell i en la convenció social basada en la confiança que és un instrument que acompleix la seva funció adequadament. Té doncs un caràcter abstracte i auxiliar sense valor intrínsec. S'ha retornat a la idea inicial, ja que el valor el tenen només les mercaderies concretes, en comptes de ser considerat una tercera mercaderia amb valor propi.</div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES">La moneda segueix tenint les mateixes característiques essencialment que la moneda metàl·lica amb valor propi, en quan a la seva naturalesa:</div><ul><li><div lang="ca-ES">És <b>anònima: </b>no personalitza els agents de la transacció, no diu qui compra ni qui ven.</div></li>
<li><div lang="ca-ES">És <b>uniforme: </b>no analitza les característiques de la transacció, no diu què es compra o ven</div></li>
<li><div lang="ca-ES">És <b>mòbil: </b><span style="font-weight: normal;">és dinàmica, circula indefinidament,</span> no permet cap mena d'estadística </div></li>
</ul><div lang="ca-ES">Aquestes observacions són cabdals per entendre el poder que tenen els diners. Degut a aquestes característiques la situació econòmica actual és caòtica, a pesar de l'ordre aparent que es transmet. Això es deu al fet que utilitzem un tipus de diners que és incontrolat, que circula lliurement sense saber què es fa amb ell. <b>L'actual sistema econòmic no és informatiu, sinó</b> <b>des-informatiu.</b> No permet conèixer què passa realment a l'economia.</div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES">La moneda anònima permet que fem tres transaccions amb un bitllet entre tres amics, sense deixar rastre de qui som, de què em intercanviat i evadint-nos de pagar impostos.</div><div lang="ca-ES">És l'arrel d'aquest temps de guerres, de degradació, de discriminació i de corrupció. La major part de les barbaritats que es fan avui dia al món són per raó de diner. Es pot dir que gairebé incentiva saltar-se les normes ja que el sistema d'impostos es torna molt complicat. Si el diner fos responsabilitzat, faria molt difícil una quantitat immensa de delictes que pateix la humanitat actualment. </div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES">Amb els bitllets de banc, diner anònim, amb el que nosaltres aprofitem per fer petites trampetes(potser amb un 10% del nostre sou), els bancs ho utilitzen per fer grandíssims fraus. Tenen tota una xarxa impressionant: els paradisos fiscals, empreses intermediàries, homes de palla, etc.</div><div lang="ca-ES">Chalaux va desenvolupar tot un sistema alternatiu. La moneda hauria de ser tot el contrari:</div><ul><li><div lang="ca-ES">Personalitzada: registra qui fa la transacció i a qui la fa</div></li>
<li><div lang="ca-ES">Informativa: descriu quina mercaderia o servei es compra-ven</div></li>
<li><div lang="ca-ES">Immòbil: cada transacció és registrada</div></li>
</ul><div lang="ca-ES">Avui seria viable tècnicament la implantació d'un sistema així, sense cap cost especial, gràcies a l'electrònica. Avui ja s'anota els agents de la transacció en les operacions bancàries. Tot i això els paradisos fiscals s'utilitzen per blanquejar diners anònims. El canvi suposaria que cada transacció quedés registrada amb el que Chalaux anomena la factura-xec (que fa la funció de tots dos en un de sol).</div><div lang="ca-ES">Així s'eliminaria la corrupció per raó de diner, la crematística (fer diners per diners) i l'especulació. Evidentment els bitllets de paper-moneda són els més lliures d'impunitat i han de ser eliminats o reduïts al màxim.</div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES">Chalaux descrivia ja fa anys el procés de les crisis, provocades pels que coneixen el funcionament del sistema, per crear una situació d'estrenyiment i apoderar-se de determinats sectors, i les actuacions i els missatges que es donen pels mitjans per tranquil·litzar la població.</div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES">Una moneda controlada pel poble permetria imaginar, per exemple, un sistema que donés solució a la sobre-producció, creant diners corresponent amb el valor de la producció generada en aquell moment per pagar els productes que no es poden vendre al mercat i posar-los a disposició de qui els necessiti i no pugui pagar-los. I també altres solucions creatives, amb l'objectiu de servir a tota la població adequadament.</div><div align="RIGHT" lang="ca-ES"><br />
</div><div align="RIGHT" lang="ca-ES"><i>El desencís de la política és el preu que estem pagant per no haver après de la majoria de revolucions i canvis socials que els qui tenen de debò el poder permeten que «tot canviï per tal que tot continuï igual.»</i></div><div align="RIGHT">Agustí Chalaux de Subirà</div>Roger Olivellahttp://www.blogger.com/profile/12642885733196159488noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3851050645561617825.post-24844272588224578082011-03-23T17:00:00.002+01:002011-05-23T01:34:35.121+02:00Història de la moneda<h3 class="western" lang="ca-ES"></h3><div lang="ca-ES">Cada societat té la seva forma de comerç i ha creat un instrument monetari segons ha sabut i necessitat.</div><div lang="ca-ES" style="font-weight: normal;"> En els pobles primitius, s'utilitza el <b>troc</b>, tot i no tenir una funció tant econòmica sinó que tenen un caràcter fortament social. L'acte d'intercanvi, com totes les relacions, és considerat sagrat. Són pobles on encara es tendeix a l'autoabastiment.</div><div lang="ca-ES" style="font-weight: normal;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="font-weight: normal;">S'han estudiat alguns pobles primitius existents a l'actualitat on els nadius poden avaluar tots els seus béns en objectes apreciats per la comunitat, com poden ser en petxines, dents de gos o altres materials segons cada cultura. Aquests objectes no són habitualment intercanviats, no intervenen com a mercaderia concreta, sinó que serveixen únicament com a <b>patró de valor</b> en relació als quals hom podia expressar el valor de cada mercaderia. Altres patrons podien ser l'ordi o la plata.</div><div align="CENTER" lang="ca-ES" style="text-indent: 0cm;"> </div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal;">Les primeres civilitzacions a l'Àsia Sudoccidental, la vall de l'Indus, Egipte... són societats amb conreu extensiu de cereals i una divisió del treball ja ben establerta. En aquell moment es coneix un desenvolupament econòmic notable, l'artesania i el comerç a llargues distàncies. Amb elles apareix </span><b>l'escriptura</b><span style="font-weight: normal;">, el que es considera l'inici de la </span><i><span style="font-weight: normal;">història</span></i><span style="font-weight: normal;">, però la primera escriptura neix com una </span><b>pràctica social per anotar intercanvis econòmics</b><span style="font-weight: normal;">. Apareixen les bullae, unes boles d'argila hereves d'un complex sistema de comptabilitat a base de fitxes que data dels inicis del neolític (cap al mileni IX a.C). </span>Amb aquestes fitxes i més endavant tauletes de fang (naixement de l'escriptura cuneïforme), descrivien un intercanvi d'objectes o mercaderies: qui comprava i a qui es venia. Cada intercanvi comercial deixava el seu rastre, hi havia un control sobre ell. Se sap que els temples desenvolupaven en aquesta època funcions bancàries i administratives. Aquests elements monetaris estaven desproveïts de valor intrínsec, eren de naturalesa abstracta.</div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES"><b>Les civilitzacions de l'argila van gaudir d'una certa pau entre elles, mentre van disposar d'elements personalitzats i informatius. Aquest tipus de moneda que era responsabilitzador segurament va permetre 7.000 anys de relativa pau a l'alba de les civilitzacions de l'Àsia oriental.</b></div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES">Amb l'expansió del comerç, aquests elements es van tornar <b>lents i insuficients</b>. Cap al 2400 a.C aproximadament, a la Mesopotàmia apareix una moneda radicalment diferent. L'evolució de la tecnologia que inventant la balança de precisió, la pedra de toc i l'aigua règia, permet que els metalls preciosos esdevenguin la moneda acceptada. La <b>moneda metàl·lica</b>, la que es basa en or, plata, etc. esdevé un instrument amb valor concret intrínsec i que a més és anònima. Aquell moment coincideix amb l'inici d'una època de guerra-imperialisme. Sargon I, rei d'Akkad, es convertí en pocs anys en l'amo del primer imperialisme històric, conquerint moltes de les petites ciutats emmurallades que durant 7.000 anys havien estar independents. </div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES">Aquesta nova moneda permetia, per exemple, oferir <b>or</b> a algú a canvi d'obrir les muralles des de dins de la ciutat. Així van començar els imperialismes, quan uns van començar a conquerir els altres.</div><div lang="ca-ES"> Ara bé, l'escassetat de metalls preciosos, feia perdre flexibilitat al sistema, ja que la quantitat de moneda deixava de tenir correspondència amb les mercaderies reals. La necessitat de més diners per permetre un creixement econòmic major ja va portar a l'Edat Mitjana a fer monedes amb el mateix valor nominal però amb menys quantitat d'or. Evidentment, les fundicions, necessàries per portar a terme els treballs amb metall, estaven en mans de pocs, i en aquests canvis de valor els més afectats eren les classes pobres.</div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES">Més endavant aparegué la lletra, un mitjà per pagar deutes a distància i amb el qual va néixer la noció de crèdit. Representa un valor en or que encara no existeix i que et serà pagat en una determinada data. La lletra suposa un nou instrument monetari, ja que es pot comerciar amb ella i per tant equival a crear més massa monetària. El bitllet de banc inventat el 1656 per un banquer d'Amsterdam fa desaparèixer aquesta limitació temporal. En comptes de pagar els seus clients amb peces de moneda metàl·lica ho fa amb <b>bitllets</b>, trossos de paper que són una promesa del banc en convertir-los en or en qualsevol moment.</div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES">Gràcies als bitllets de banc els Bancs posen remei a l'escassetat de metalls preciosos insuficients ens plena època d'industrialització. Efectivament, els bancs emeten bitllets en quantitats que superen amb escreix la quantitat de metall de que disposen, i això poden fer-ho sense problema sempre que guardin una relació prudent entre metàl·lic i bitllets.</div><div lang="ca-ES"><br />
</div><div lang="ca-ES"> Durant la primera Guerra Mundial les enormes despeses obliguen a imprimir bitllets en grans quantitats i la convertibilitat en or ha de ser suprimida. El 1971, Nixon deslliga definitivament el dòlar de l'or. A més, amb les noves tecnologies de la informació, els diners es transmeten a través de la xarxa i la major part s'han convertit en <b>bits</b>, tot i mantenir-se els bitllets i monedes en convivència amb aquests.</div>Roger Olivellahttp://www.blogger.com/profile/12642885733196159488noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3851050645561617825.post-61764736461353795032011-02-24T16:05:00.002+01:002011-05-23T01:13:26.160+02:00El poder del diner: distribució, globalització i les dues cares dels rics<h2 class="western"></h2><div lang="ca-ES"><br />
Vàries dades per entendre el poder dels diners en el món actual. <br />
<br />
LA DISTRIBUCIÓ MUNDIAL DESIGUAL<br />
Comencem amb una dada gràfica.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigEBoNcZv-w3MPfmPYBO4yvjpKrqQHkMbbmUbpk4jcIWdhyeHpsRcbzUPIUSt0sVP3PSMxfdNKe2rRY8pbB4XUvRaoz5H2UWTe4mar-nbkYRxSEtfbmI0ilBJLSR_kk0PMJjXLenGZax4/s1600/distribucio+economica+mundial.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="373" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigEBoNcZv-w3MPfmPYBO4yvjpKrqQHkMbbmUbpk4jcIWdhyeHpsRcbzUPIUSt0sVP3PSMxfdNKe2rRY8pbB4XUvRaoz5H2UWTe4mar-nbkYRxSEtfbmI0ilBJLSR_kk0PMJjXLenGZax4/s400/distribucio+economica+mundial.jpg" width="400" /></a></div><div lang="ca-ES"></div><div lang="ca-ES">Ja sabem i és força repetit que el 20% de la població consumim el 80% dels recursos del planeta i en aquest gràfic veiem la representació en el nivell d'activitat econòmica o PNB que això representa, a l'any 91. </div><div lang="ca-ES">Però a aquesta gràfica encara hi ha algunes dades que s'escapen de l'estadística. El PNUD, <i>Informe sobre el desarrollo humano</i> l'any 1998, citava un quadre on figurava:</div><ul><li><div lang="ca-ES">Els 225 habitants més rics del planeta tenen una riquesa combinada superior al bilió de dòlars, igual a l'ingrés anual del 47% més pobre de la població mundial (2.500 milions de persones)</div></li>
<li><div lang="ca-ES">Les 3 persones més riques tenen ingressos superiors al PIB combinat dels 48 paisos menys avançats.</div></li>
<li><div lang="ca-ES">Els actius de les 84 persones més riques superen el PIB de Xina, el país més poblat, amb 1.200 milions d'habitants.</div></li>
<li><div lang="ca-ES">S'estima que el cost d'aconseguir i mantenir accés universal a l'ensenyament bàsic per a tots, atenció bàsica de salut per a tots, atenció de salut reproductiva per a totes les dones, alimentació suficient i aigua neta i sanejament per a tots és aproximadament de 44 milions de dòlars per any. Això és inferior al 4% de la riquesa combinada de les 225 persones més riques del món.<br />
<br />
</div></li>
</ul><div lang="ca-ES">LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA <br />
El món està governat pels rics. Amb el rescat dels bancs i les guerres que provoca Estats Units arreu tots ho hem vist. Coneixen i s'aprofiten dels mecanismes de fer riquesa i controlen els bancs i la circulació de diners. Aquesta separació entre rics i pobres ha anat augmentant en els darrers anys:</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES">Al 1960, el 20 per cent més ric rebia 30 vegades més que el 20 per cent més pobre. Al 1990, 60 vegades més. Al 1995, 82 vegades més.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES">I ha augmentat amb la <b>globalització.</b> La globalitzacó és un fenomen protagonitzat per les grans multinacionals a la recerca d'inversió dels seus capitals a llocs més rendibles, per tant econòmic, però també polític, cultural, social, ecològic,etc. Es considera que comença amb el <span style="font-weight: normal;">Consens de Washington, formulat per l'economista John Williamson el 1989. El document parteix de deu punts pensats inicialment per ser aplicats a països d'Amèrica llatina entre els quals es parla de: reordenament de les prioritats de la despesa pública, liberalització del comerç internacional i de l'entrada d'inversions estrangeres, privatització, des-regulació i drets de propietat.</span><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-weight: normal;">Aquesta situació és caracteritza pel poder de les grans organitzacions supranacionals. Les decisions estratègiques més importants, com per exemple el preu del petroli, es prenen al marge de la voluntat política dels estats.<br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-weight: normal;">Les lleis de liberalització econòmica permeten moure quantitats gegants de diners d'un lloc a l'altre a través de la xarxa i desestabilitzar l'economia sencera d'un país.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-weight: normal;"><br />
En allò tecnològic, la globalització depèn dels avenços en la connectivitat humana (transport i telecomunicacions) facilitant la lliure circulació de persones i la massificació de les TIC i l'Internet, allò que hem definit com a societat de la informació.</div><div lang="ca-ES"><br />
LES DUES CARES DELS RICS <br />
Aquest minoria de rics que dèiem, té dues cares<a class="sdfootnoteanc" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3851050645561617825#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>. <span style="font-family: Times New Roman,serif;"><i>«...u</i></span><i>na cara pública, oberta a la societat, amb organitzacions i sigles, i que parla per la televisió amb paraules de progrés i benestar per a tota la humanitat, de drets huamns de religió i de Déu, d'amor als pobres. Però també té una cara oculta, es la cara amb la que EEUU, per enriquir-se, pren decisions amagats de la premsa, se salta lleis que ella mateixa escriu, viola els drets humans i assessina als seus defensors, treu el poder a governs legítims, mana bombardejar hospitals, escoles, ponts i fàbriques, ven drogues als joves i impedeix el progrés i que la opinió pública tingui consciència d'això. Aquesta cara oculta només es percep pel que passa, pels fets. Els seus efectes i conseqüències són les dades empíriques que ens condueixen a veure l'altra cara de la realitat del món.</i><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><i>»</i></span></div><div lang="ca-ES">A més, el <b>deute extern</b> dels països més pobres en comptes de reduir-se no para de créixer any rere any. Un exemple d'aquest poder, exercit fins i tot als governs dels països del nord, per les corporacions és el següent:</div><ul><li><div lang="ca-ES">El Comitè de ciència i tecnologia del parlament anglès va fer un estudi amb l'objectiu d'avaluar si les empreses farmacèutiques tenien una influència indeguda en certes decisions sobre els medicaments i la salut públiques<a class="sdfootnoteanc" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3851050645561617825#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>. Les conclusions són:</div></li>
</ul><ul><ul><ul><li><div lang="ca-ES">Les grans multinacionals farmacèutiques tenen força que afecta sobre les decisions en matèria de salut.</div></li>
<li><div lang="ca-ES">Els interessos d'aquests corporacions no coincideixen amb el bé comú.</div></li>
</ul></ul></ul><ul><li><div lang="ca-ES">El govern de Suècia reconeixia que, en la piràmide de poder del país, qui està dalt de tot no és el poder polític sinó l'empresa multinacional d'electrònica i telefonia ERICSSON.<a class="sdfootnoteanc" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3851050645561617825#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a></div></li>
</ul><h3 class="western" lang="ca-ES">Les indústries més potents</h3><div class="citació" style="text-align: right;"><i>Al món existeixen uns 640 milions d'armes lleugeres, o sigui, una arma per cada deu habitants. A més a més, es calcula que entre 10 i 14 mil milions de munició nova surt al mercat cada any, quantiat suficient per matar dues vegades cada persona.</i></div><div class="citació" style="text-align: right;"><i>Informe 2006 pel control de les armes<a class="sdfootnoteanc" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3851050645561617825#sdfootnote4sym" name="sdfootnote4anc"><sup>4</sup></a></i></div><span lang="ca-ES">Per explicar perquè moren cada dia </span>1000 persones causa de la violència armada, potser cal entendre quins són els grans negocis del planeta. Una indústria de l'armament necessita clients, i per tant, si vol vendre, les guerres i la seguretat li van molt bé. Així veiem com el món està ple de conflictes i es promou l'ús de les armes, que passen pels controls sota el silenci de tothom. Espanya és un dels deu primers exportadors d'armes del món.<br />
<div lang="ca-ES">I el mateix passa amb molts altres negocis. Algunes de les majors indústries del planeta són l'armament, l'automòbil, la indústria farmacèutica, el tràfic de drogues...</div><div lang="ca-ES">Això explica moltes coses. Per exemple, perquè es fa tant difícil d'aturar les drogues en els països desenvolupats. Forma part de l'economia submergida i mou milions cada any. Afganistan atacada el 2001, cultiva opi a “nivells rècord alarmants” segons la ONU. La pornografia, el tràfic de persones i d'òrgans també existeix, ja que tot val com a mercaderia.<br />
<br />
<br />
Referències externes: </div><div id="sdfootnote1"><div class="sdfootnote"><a class="sdfootnotesym" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3851050645561617825#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a><i> Los dueños del mundo y los cuarenta ladrones,</i> 2002, varis autors</div></div><div id="sdfootnote2"><div class="sdfootnote"><a class="sdfootnotesym" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3851050645561617825#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a>T. Forcades - <a href="http://www.tv3.cat/videos/1645459">http://www.tv3.cat/videos/1645459</a></div></div><div id="sdfootnote3"><div class="sdfootnote"><a class="sdfootnotesym" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3851050645561617825#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a>Arcadi Oliveres</div></div><div id="sdfootnote4"><div class="sdfootnote"><a class="sdfootnotesym" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3851050645561617825#sdfootnote4anc" name="sdfootnote4sym">4</a>Fundació per la Pau i IANSA, Informe 2006 pel control de les armes - http://www.fundacioperlapau.org/arxiu_documental/documents/250506_informe_IANSA_catala.pdf</div></div>Roger Olivellahttp://www.blogger.com/profile/12642885733196159488noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3851050645561617825.post-17866615943693007682010-08-21T10:12:00.000+02:002010-08-21T10:12:40.628+02:00Arcadi Oliveres, conferencia sobre economiaDes del pais vei, penjo aquest video d'una conferència de l'Arcadi Oliveres. Aquest gran economista i conferenciant ens parla de les alternatives a una millor economia global i nacional.<br />
<br />
El podeu veure aqui: <a href="http://vimeo.com/14152848">http://vimeo.com/14152848</a> (subtitulat en espanyol)<br />
<br />
<br />
6 respuestas:<br />
- La financiera. Persecución del fraude fiscal, la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tasa_Tobin">tasa Tobin</a>, nacionalización de la banca, ¿ continuar con el Euro?<br />
- La Laboral, El reparto de trabajo y la horquilla salarial. <br />
- La banca ética<br />
- La Solidaridad, el consumo responsable. La huella ecológica<br />
- Reducir drásticamente el gasto militar.<br />
- La inmigración.Roger Olivellahttp://www.blogger.com/profile/12642885733196159488noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3851050645561617825.post-37922501527039865992010-08-13T17:27:00.002+02:002010-08-13T17:30:31.886+02:00Sorprenent discurs d'un militar veteràDiscurs d'un veterà de guerra nordamericà, Mike Prysner, i els seus sentiments sobre la guerra.<br />
Això mostra com arreu del món el sentiment és molt semblant.<br />
<br />
<object height="326" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/9kWU-JHetMM&color1=0xb1b1b1&color2=0xd0d0d0&hl=en_US&feature=player_embedded&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowScriptAccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/9kWU-JHetMM&color1=0xb1b1b1&color2=0xd0d0d0&hl=en_US&feature=player_embedded&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="400" height="326"></embed></object>Roger Olivellahttp://www.blogger.com/profile/12642885733196159488noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3851050645561617825.post-67626526934470584692010-08-04T23:07:00.000+02:002010-08-04T23:49:03.271+02:00Els bancs i les caixes: sector en crisi?Hola a tots/es. <p style="margin-bottom: 0cm;">Per començar a parlar de diners avui us vull mostrar un fet, si més no, curios. Anava tranquil·lament pel meu estimat poble, a veure la fantàstica plaça Major, la gent pel carrer capficada amb què fer durant les vacances (els que ja en tenen)... i m'he trobat un escenari que ja havia vist altres vegades però no hi havia parat l'atenció com avui.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">La plaça major no està plena de bars o botigues de sabates, forns o queviures, ni tant sols de botigues d'informàtica, sinó d'un altre tipus d'establiment (que per cert, diuen que el sector pateix una greu crisis). Vegem la vista general:</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXALx7IVZVvKKM_QgHMV6DB7FETcj2RFA-EHLeAibJ2ruhHwF26ZpNnKcZN8swRGqATscQ6EWnoBWGZ_hMlhimTeHkPBuCX1xCqbFTl9qCW8OEMKKZwiN1v0GjMfx2JCGVTsjuEyWFbnQ/s1600/pla.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 460px; height: 347px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXALx7IVZVvKKM_QgHMV6DB7FETcj2RFA-EHLeAibJ2ruhHwF26ZpNnKcZN8swRGqATscQ6EWnoBWGZ_hMlhimTeHkPBuCX1xCqbFTl9qCW8OEMKKZwiN1v0GjMfx2JCGVTsjuEyWFbnQ/s400/pla.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5501674642990332914" border="0" /></a></p>I he pensat, ai carai! Aquí tenim tot el sector enmers en la crisis i és el que té els locals de la plaça major (i del passeig): per tant els més cars. Però d'on treuen tants diners per mantenir aquests locals? Com fan aquest negoci?<p style="margin-bottom: 0cm;">Sense pensar-m'ho, he decidit buscar quantes caixes i bancs hi havia en aquest poble d'uns 7.000 habitants. Aquest és el resultat (només a la plaça i el passeig):</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuk8b3wAxsTNjHccfSkzloUzAd0RQCqOW6hc9wSUExULah7Xs0SQ281lGPB2i_u3i1tfGHT3hFuA69o24LebdVS-WVK2P6ARDxoCHLqkpLcCiWg9gL_f8cnH6gNTeED-VP1SOplKZ_C48/s1600/caixes+petites.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 325px; height: 468px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuk8b3wAxsTNjHccfSkzloUzAd0RQCqOW6hc9wSUExULah7Xs0SQ281lGPB2i_u3i1tfGHT3hFuA69o24LebdVS-WVK2P6ARDxoCHLqkpLcCiWg9gL_f8cnH6gNTeED-VP1SOplKZ_C48/s400/caixes+petites.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5501674741341055634" border="0" /></a>Recompte ràpid: VUIT (8) CAIXES O BANCS a un poble de 7.000 habitants i ocupant els locals més privilegiats del poble, més cèntrics i accessibles pels consumidors, i a més pagant 2 o 3 (o 4 o 5) sous de personal cada mes (que no cobren pas malament).</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Caram! Quin gran servei que fan al poble: unes 3 persones (de mitjana) per 8 oficines són 24 persones que treballen a les caixes, i si també cobren 8 llogaters (suposant que tinguin les oficines llogades) són 24+8= <b>32 persones del poble (o d'aquí a la vora) que cobren cada mes dels bancs i caixes. </b><span style="font-weight: normal;">Aquí podriem incloure a més, manteniment, neteja, informàtics, telefonistes, i tota la infraestructura d'una caixa gran, seus generals, directors, etc. A més a més dels beneficis que tota empresa té.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-weight: normal;">Podem calcular quina despesa tenen aquestes 8 caixes al poble? Per simplificar, calculem que són 2.000€ al mes per treballador, i 2.000€ per cada local, això fan </span><b>64.000€</b><span style="font-weight: normal;"> per sous i propietaris de locals de Centelles CADA MES. No calcularem la resta de despeses i els beneficis, però podríem</span><b> arrodonir-ho a uns 100.000€ que cada mes guanyen les 8 caixes i bancs d'aquest poble </b><span style="font-weight: normal;">-com a mínim, per poder-se mantenir-</span><b>.</b></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal;">Bé, a algú qualsevol li pot semblar molt 100.000€, però algú que sap que les empreses mouen diners (molts diners) potser li sembla més aviat poc.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal;">No sembla increible aquesta quantitat en un poble de 7.000 habitants i simplement estant assegut a una cadira movent diners cap aquí i cap allà?<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal;">Això vol dir que els diners dels Centellencs “generen” uns 14€ per habitant cada mes (170€ a l'any) i que aquests diners se'n van a mans privades (no es reparteixen pas entre la població ni se'n van a l'ajunament). Això simplement tenint un compte corrent obert.<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal;">Amb les aproximacions que se que hem fet, no deixa de ser tot un misteri d'on surten tots aquests diners. D'altra banda, no tenim pas més opció que tenir els nostres diners en una caixa o altra, o això sembla. Segur que comprovareu que Centelles no és l'únic poble on passen aquestes coses. Aquí ho deixem per avui.</p><br /><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal;">Ah! Una cosa més: una proposta per acabar.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal;">Quin sentit té tants caixers? I les entitats que no el tenen surten perdent perquè et cobren comissions si vols operar amb elles. Ara diuen que cal fusionar caixes per estalviar oficines mentre no han deixat de créixer en els últims anys. Proposta:</p> <ul><li><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal;">CAIXERS UNIFICATS (que no vol dir de l'Unimm): un <span style="font-weight: bold;">caixer públic</span> a cada poble per operar amb totes les caixes en igualtat de condicions.</p> </li></ul> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal;">Fins aviat. Bones vacances!<br /></p>Roger Olivellahttp://www.blogger.com/profile/12642885733196159488noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3851050645561617825.post-72663915454874074902010-07-26T00:57:00.000+02:002010-07-26T01:04:10.254+02:00És hora de parlar de dinersQuè són els diners?<br /><br /><div style="text-align: center;">D'on surten?<br /></div><br /><div style="text-align: right;">Qui els crea?<br /></div><br /><div style="text-align: center;">Perquè hi ha diners per moltes barbaritats i no n'hi ha per algunes coses importants?<br /><br /></div><br />En aquests moments, en la societat dels avenços i del coneixement del segle XXI, ja ha arribat el moment de conèixer i discutir entre tots com s'ha de gestionar un tema tant important en la vida de tots...<br /><br />ÉS HORA DE PARLAR DE DINERS !!!Roger Olivellahttp://www.blogger.com/profile/12642885733196159488noreply@blogger.com3