Avui els diners “no valen res”, es basen en la necessitat que hom té d'ell i en la convenció social basada en la confiança que és un instrument que acompleix la seva funció adequadament. Té doncs un caràcter abstracte i auxiliar sense valor intrínsec. S'ha retornat a la idea inicial, ja que el valor el tenen només les mercaderies concretes, en comptes de ser considerat una tercera mercaderia amb valor propi.
La moneda segueix tenint les mateixes característiques essencialment que la moneda metàl·lica amb valor propi, en quan a la seva naturalesa:
- És anònima: no personalitza els agents de la transacció, no diu qui compra ni qui ven.
- És uniforme: no analitza les característiques de la transacció, no diu què es compra o ven
- És mòbil: és dinàmica, circula indefinidament, no permet cap mena d'estadística
Aquestes observacions són cabdals per entendre el poder que tenen els diners. Degut a aquestes característiques la situació econòmica actual és caòtica, a pesar de l'ordre aparent que es transmet. Això es deu al fet que utilitzem un tipus de diners que és incontrolat, que circula lliurement sense saber què es fa amb ell. L'actual sistema econòmic no és informatiu, sinó des-informatiu. No permet conèixer què passa realment a l'economia.
La moneda anònima permet que fem tres transaccions amb un bitllet entre tres amics, sense deixar rastre de qui som, de què em intercanviat i evadint-nos de pagar impostos.
És l'arrel d'aquest temps de guerres, de degradació, de discriminació i de corrupció. La major part de les barbaritats que es fan avui dia al món són per raó de diner. Es pot dir que gairebé incentiva saltar-se les normes ja que el sistema d'impostos es torna molt complicat. Si el diner fos responsabilitzat, faria molt difícil una quantitat immensa de delictes que pateix la humanitat actualment.
Amb els bitllets de banc, diner anònim, amb el que nosaltres aprofitem per fer petites trampetes(potser amb un 10% del nostre sou), els bancs ho utilitzen per fer grandíssims fraus. Tenen tota una xarxa impressionant: els paradisos fiscals, empreses intermediàries, homes de palla, etc.
Chalaux va desenvolupar tot un sistema alternatiu. La moneda hauria de ser tot el contrari:
- Personalitzada: registra qui fa la transacció i a qui la fa
- Informativa: descriu quina mercaderia o servei es compra-ven
- Immòbil: cada transacció és registrada
Avui seria viable tècnicament la implantació d'un sistema així, sense cap cost especial, gràcies a l'electrònica. Avui ja s'anota els agents de la transacció en les operacions bancàries. Tot i això els paradisos fiscals s'utilitzen per blanquejar diners anònims. El canvi suposaria que cada transacció quedés registrada amb el que Chalaux anomena la factura-xec (que fa la funció de tots dos en un de sol).
Així s'eliminaria la corrupció per raó de diner, la crematística (fer diners per diners) i l'especulació. Evidentment els bitllets de paper-moneda són els més lliures d'impunitat i han de ser eliminats o reduïts al màxim.
Chalaux descrivia ja fa anys el procés de les crisis, provocades pels que coneixen el funcionament del sistema, per crear una situació d'estrenyiment i apoderar-se de determinats sectors, i les actuacions i els missatges que es donen pels mitjans per tranquil·litzar la població.
Una moneda controlada pel poble permetria imaginar, per exemple, un sistema que donés solució a la sobre-producció, creant diners corresponent amb el valor de la producció generada en aquell moment per pagar els productes que no es poden vendre al mercat i posar-los a disposició de qui els necessiti i no pugui pagar-los. I també altres solucions creatives, amb l'objectiu de servir a tota la població adequadament.
El desencís de la política és el preu que estem pagant per no haver après de la majoria de revolucions i canvis socials que els qui tenen de debò el poder permeten que «tot canviï per tal que tot continuï igual.»
Agustí Chalaux de Subirà
