INDIGN@TS, UNA REVOLUCIÓ PEL SISTEMA!

El 15 -M sacude el sistema

Ni Ni-Nis, ni violentos, ni ciudadanos solo a golpe de ratón. Jóvenes concienciados con las libertades civiles se levantaron para encabezar una protesta que persigue un gran cambio. Un reportero de EL PAÍS vivió la semana en Sol, el corazón de la #spanishrevolution

ARTICLE COMPLET D'"EL PAÍS"
http://politica.elpais.com/politica/2011/05/21/actualidad/1305999838_462379.html
TWITER #acampadabcn #acampadasol #spanishrevolution

El “pastís” econòmic: economia fàcil

Entén l'economia amb un dibuix tan fàcil com un pastís

Aquest esquema és molt clarificador del que realment és l'economia i les parts que té. Cada pis significa un "tipus" d'economia. Llegeix amb deteniment!

La massa del pastís és l'ecomia "real", la que mou objectes i serveis, en canvi la "nata" és l'economia financera. Aquest esquema intenta representar també amb el tamany aproximat el que cada pis significa en el global. Tot i així va ser fet fa uns quants anys. Avui la nata, les finances, mouen més de 60 vegades el que mou el mercat de béns i serveis!

- En realitat, tot, inclús nosaltres, surt de la "mare Natura", que és la base. El que l'economia clàssica considera les extarnalitats.

- L'economia informal o altruista és aquella que no es paga ni es cobra, la que manté les relacions entre pares i fills, el voluntariat, etc. que no entra en el mercat. Cal adonar-se que aquest pis és el que ha mantingut gairebé sempre els humans abans que es comencés a comptabilitzar i a intercanviar de forma massiva.

- La capa negra és l'economia submergida o fora de la legalitat, que no es comptabilitza però hi és: drogues, prostitució, pagaments sense declarar, etc.

- El pis del mercat de béns i serveis és el que es considera l'economia productiva i està remunerada i comptabilitzada, amb els indicadors tradicionals.

- Com dèiem, la nata és un mercat de finances, d'allò que encara no s'ha produit, d'especulació, i que en els últims anys ha crescut tant que s'ha fet molt més gran que els altres pisos. Quan, en realitat, hauria d'estar al servei de l'economia real avui és quasibé més important. És el mercat de valors.

Com veiem, la nata baixa pel cantó dret del pastís, unint curiosament economia submergida, productiva i financera. A més, tot i moure tants diners, no són comptabilitzats de manera que no permet saber què hi passa exactament.


L'ECONOMIA REAL és el pastís. És allò que realment ens serveix, que es pot tocar, que es pot consumir, béns, serveis, materials, altruisme.
L'ECONOMIA FINANCERA és la nata. No serveix per a res a la pràctica. No ens aporta res, no satisfà cap necessitat.

Aquest pastís és molt útil i didàctic! Difon-lo! T'ha quedat més clar què sobra i què falta?

Característiques de la moneda avui (segons A. Chalaux)

Avui els diners “no valen res”, es basen en la necessitat que hom té d'ell i en la convenció social basada en la confiança que és un instrument que acompleix la seva funció adequadament. Té doncs un caràcter abstracte i auxiliar sense valor intrínsec. S'ha retornat a la idea inicial, ja que el valor el tenen només les mercaderies concretes, en comptes de ser considerat una tercera mercaderia amb valor propi.

La moneda segueix tenint les mateixes característiques essencialment que la moneda metàl·lica amb valor propi, en quan a la seva naturalesa:

• És anònima: no personalitza els agents de la transacció, no diu qui compra ni qui ven.
• És uniforme: no analitza les característiques de la transacció, no diu què es compra o ven
• És mòbil: és dinàmica, circula indefinidament, no permet cap mena d'estadística

Aquestes observacions són cabdals per entendre el poder que tenen els diners. Degut a aquestes característiques la situació econòmica actual és caòtica, a pesar de l'ordre aparent que es transmet. Això es deu al fet que utilitzem un tipus de diners que és incontrolat, que circula lliurement sense saber què es fa amb ell. L'actual sistema econòmic no és informatiu, sinó des-informatiu. No permet conèixer què passa realment a l'economia.

La moneda anònima permet que fem tres transaccions amb un bitllet entre tres amics, sense deixar rastre de qui som, de què em intercanviat i evadint-nos de pagar impostos.

És l'arrel d'aquest temps de guerres, de degradació, de discriminació i de corrupció. La major part de les barbaritats que es fan avui dia al món són per raó de diner. Es pot dir que gairebé incentiva saltar-se les normes ja que el sistema d'impostos es torna molt complicat. Si el diner fos responsabilitzat, faria molt difícil una quantitat immensa de delictes que pateix la humanitat actualment.

Amb els bitllets de banc, diner anònim, amb el que nosaltres aprofitem per fer petites trampetes(potser amb un 10% del nostre sou), els bancs ho utilitzen per fer grandíssims fraus. Tenen tota una xarxa impressionant: els paradisos fiscals, empreses intermediàries, homes de palla, etc.

Chalaux va desenvolupar tot un sistema alternatiu. La moneda hauria de ser tot el contrari:

• Personalitzada: registra qui fa la transacció i a qui la fa
• Informativa: descriu quina mercaderia o servei es compra-ven
• Immòbil: cada transacció és registrada

Avui seria viable tècnicament la implantació d'un sistema així, sense cap cost especial, gràcies a l'electrònica. Avui ja s'anota els agents de la transacció en les operacions bancàries. Tot i això els paradisos fiscals s'utilitzen per blanquejar diners anònims. El canvi suposaria que cada transacció quedés registrada amb el que Chalaux anomena la factura-xec (que fa la funció de tots dos en un de sol).

Així s'eliminaria la corrupció per raó de diner, la crematística (fer diners per diners) i l'especulació. Evidentment els bitllets de paper-moneda són els més lliures d'impunitat i han de ser eliminats o reduïts al màxim.

Chalaux descrivia ja fa anys el procés de les crisis, provocades pels que coneixen el funcionament del sistema, per crear una situació d'estrenyiment i apoderar-se de determinats sectors, i les actuacions i els missatges que es donen pels mitjans per tranquil·litzar la població.

Una moneda controlada pel poble permetria imaginar, per exemple, un sistema que donés solució a la sobre-producció, creant diners corresponent amb el valor de la producció generada en aquell moment per pagar els productes que no es poden vendre al mercat i posar-los a disposició de qui els necessiti i no pugui pagar-los. I també altres solucions creatives, amb l'objectiu de servir a tota la població adequadament.

El desencís de la política és el preu que estem pagant per no haver après de la majoria de revolucions i canvis socials que els qui tenen de debò el poder permeten que «tot canviï per tal que tot continuï igual.»

Agustí Chalaux de Subirà

Història de la moneda

Cada societat té la seva forma de comerç i ha creat un instrument monetari segons ha sabut i necessitat.

En els pobles primitius, s'utilitza el troc, tot i no tenir una funció tant econòmica sinó que tenen un caràcter fortament social. L'acte d'intercanvi, com totes les relacions, és considerat sagrat. Són pobles on encara es tendeix a l'autoabastiment.

S'han estudiat alguns pobles primitius existents a l'actualitat on els nadius poden avaluar tots els seus béns en objectes apreciats per la comunitat, com poden ser en petxines, dents de gos o altres materials segons cada cultura. Aquests objectes no són habitualment intercanviats, no intervenen com a mercaderia concreta, sinó que serveixen únicament com a patró de valor en relació als quals hom podia expressar el valor de cada mercaderia. Altres patrons podien ser l'ordi o la plata.

Les primeres civilitzacions a l'Àsia Sudoccidental, la vall de l'Indus, Egipte... són societats amb conreu extensiu de cereals i una divisió del treball ja ben establerta. En aquell moment es coneix un desenvolupament econòmic notable, l'artesania i el comerç a llargues distàncies. Amb elles apareix l'escriptura, el que es considera l'inici de la història, però la primera escriptura neix com una pràctica social per anotar intercanvis econòmics. Apareixen les bullae, unes boles d'argila hereves d'un complex sistema de comptabilitat a base de fitxes que data dels inicis del neolític (cap al mileni IX a.C). Amb aquestes fitxes i més endavant tauletes de fang (naixement de l'escriptura cuneïforme), descrivien un intercanvi d'objectes o mercaderies: qui comprava i a qui es venia. Cada intercanvi comercial deixava el seu rastre, hi havia un control sobre ell. Se sap que els temples desenvolupaven en aquesta època funcions bancàries i administratives. Aquests elements monetaris estaven desproveïts de valor intrínsec, eren de naturalesa abstracta.

Les civilitzacions de l'argila van gaudir d'una certa pau entre elles, mentre van disposar d'elements personalitzats i informatius. Aquest tipus de moneda que era responsabilitzador segurament va permetre 7.000 anys de relativa pau a l'alba de les civilitzacions de l'Àsia oriental.

Amb l'expansió del comerç, aquests elements es van tornar lents i insuficients. Cap al 2400 a.C aproximadament, a la Mesopotàmia apareix una moneda radicalment diferent. L'evolució de la tecnologia que inventant la balança de precisió, la pedra de toc i l'aigua règia, permet que els metalls preciosos esdevenguin la moneda acceptada. La moneda metàl·lica, la que es basa en or, plata, etc. esdevé un instrument amb valor concret intrínsec i que a més és anònima. Aquell moment coincideix amb l'inici d'una època de guerra-imperialisme. Sargon I, rei d'Akkad, es convertí en pocs anys en l'amo del primer imperialisme històric, conquerint moltes de les petites ciutats emmurallades que durant 7.000 anys havien estar independents.

Aquesta nova moneda permetia, per exemple, oferir or a algú a canvi d'obrir les muralles des de dins de la ciutat. Així van començar els imperialismes, quan uns van començar a conquerir els altres.

Ara bé, l'escassetat de metalls preciosos, feia perdre flexibilitat al sistema, ja que la quantitat de moneda deixava de tenir correspondència amb les mercaderies reals. La necessitat de més diners per permetre un creixement econòmic major ja va portar a l'Edat Mitjana a fer monedes amb el mateix valor nominal però amb menys quantitat d'or. Evidentment, les fundicions, necessàries per portar a terme els treballs amb metall, estaven en mans de pocs, i en aquests canvis de valor els més afectats eren les classes pobres.

Més endavant aparegué la lletra, un mitjà per pagar deutes a distància i amb el qual va néixer la noció de crèdit. Representa un valor en or que encara no existeix i que et serà pagat en una determinada data. La lletra suposa un nou instrument monetari, ja que es pot comerciar amb ella i per tant equival a crear més massa monetària. El bitllet de banc inventat el 1656 per un banquer d'Amsterdam fa desaparèixer aquesta limitació temporal. En comptes de pagar els seus clients amb peces de moneda metàl·lica ho fa amb bitllets, trossos de paper que són una promesa del banc en convertir-los en or en qualsevol moment.

Gràcies als bitllets de banc els Bancs posen remei a l'escassetat de metalls preciosos insuficients ens plena època d'industrialització. Efectivament, els bancs emeten bitllets en quantitats que superen amb escreix la quantitat de metall de que disposen, i això poden fer-ho sense problema sempre que guardin una relació prudent entre metàl·lic i bitllets.

Durant la primera Guerra Mundial les enormes despeses obliguen a imprimir bitllets en grans quantitats i la convertibilitat en or ha de ser suprimida. El 1971, Nixon deslliga definitivament el dòlar de l'or. A més, amb les noves tecnologies de la informació, els diners es transmeten a través de la xarxa i la major part s'han convertit en bits, tot i mantenir-se els bitllets i monedes en convivència amb aquests.

El poder del diner: distribució, globalització i les dues cares dels rics

Vàries dades per entendre el poder dels diners en el món actual.

LA DISTRIBUCIÓ MUNDIAL DESIGUAL
Comencem amb una dada gràfica.

Ja sabem i és força repetit que el 20% de la població consumim el 80% dels recursos del planeta i en aquest gràfic veiem la representació en el nivell d'activitat econòmica o PNB que això representa, a l'any 91.

Però a aquesta gràfica encara hi ha algunes dades que s'escapen de l'estadística. El PNUD, Informe sobre el desarrollo humano l'any 1998, citava un quadre on figurava:

• Els 225 habitants més rics del planeta tenen una riquesa combinada superior al bilió de dòlars, igual a l'ingrés anual del 47% més pobre de la població mundial (2.500 milions de persones)
• Les 3 persones més riques tenen ingressos superiors al PIB combinat dels 48 paisos menys avançats.
• Els actius de les 84 persones més riques superen el PIB de Xina, el país més poblat, amb 1.200 milions d'habitants.
• S'estima que el cost d'aconseguir i mantenir accés universal a l'ensenyament bàsic per a tots, atenció bàsica de salut per a tots, atenció de salut reproductiva per a totes les dones, alimentació suficient i aigua neta i sanejament per a tots és aproximadament de 44 milions de dòlars per any. Això és inferior al 4% de la riquesa combinada de les 225 persones més riques del món.
  
  

LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
El món està governat pels rics. Amb el rescat dels bancs i les guerres que provoca Estats Units arreu tots ho hem vist. Coneixen i s'aprofiten dels mecanismes de fer riquesa i controlen els bancs i la circulació de diners. Aquesta separació entre rics i pobres ha anat augmentant en els darrers anys:

Al 1960, el 20 per cent més ric rebia 30 vegades més que el 20 per cent més pobre. Al 1990, 60 vegades més. Al 1995, 82 vegades més.

I ha augmentat amb la globalització. La globalitzacó és un fenomen protagonitzat per les grans multinacionals a la recerca d'inversió dels seus capitals a llocs més rendibles, per tant econòmic, però també polític, cultural, social, ecològic,etc. Es considera que comença amb el Consens de Washington, formulat per l'economista John Williamson el 1989. El document parteix de deu punts pensats inicialment per ser aplicats a països d'Amèrica llatina entre els quals es parla de: reordenament de les prioritats de la despesa pública, liberalització del comerç internacional i de l'entrada d'inversions estrangeres, privatització, des-regulació i drets de propietat.

Aquesta situació és caracteritza pel poder de les grans organitzacions supranacionals. Les decisions estratègiques més importants, com per exemple el preu del petroli, es prenen al marge de la voluntat política dels estats.

Les lleis de liberalització econòmica permeten moure quantitats gegants de diners d'un lloc a l'altre a través de la xarxa i desestabilitzar l'economia sencera d'un país.

En allò tecnològic, la globalització depèn dels avenços en la connectivitat humana (transport i telecomunicacions) facilitant la lliure circulació de persones i la massificació de les TIC i l'Internet, allò que hem definit com a societat de la informació.

LES DUES CARES DELS RICS
Aquest minoria de rics que dèiem, té dues cares¹. «...una cara pública, oberta a la societat, amb organitzacions i sigles, i que parla per la televisió amb paraules de progrés i benestar per a tota la humanitat, de drets huamns de religió i de Déu, d'amor als pobres. Però també té una cara oculta, es la cara amb la que EEUU, per enriquir-se, pren decisions amagats de la premsa, se salta lleis que ella mateixa escriu, viola els drets humans i assessina als seus defensors, treu el poder a governs legítims, mana bombardejar hospitals, escoles, ponts i fàbriques, ven drogues als joves i impedeix el progrés i que la opinió pública tingui consciència d'això. Aquesta cara oculta només es percep pel que passa, pels fets. Els seus efectes i conseqüències són les dades empíriques que ens condueixen a veure l'altra cara de la realitat del món.»

A més, el deute extern dels països més pobres en comptes de reduir-se no para de créixer any rere any. Un exemple d'aquest poder, exercit fins i tot als governs dels països del nord, per les corporacions és el següent:

• El Comitè de ciència i tecnologia del parlament anglès va fer un estudi amb l'objectiu d'avaluar si les empreses farmacèutiques tenien una influència indeguda en certes decisions sobre els medicaments i la salut públiques². Les conclusions són:

• Les grans multinacionals farmacèutiques tenen força que afecta sobre les decisions en matèria de salut.
• Els interessos d'aquests corporacions no coincideixen amb el bé comú.

• El govern de Suècia reconeixia que, en la piràmide de poder del país, qui està dalt de tot no és el poder polític sinó l'empresa multinacional d'electrònica i telefonia ERICSSON.³

Les indústries més potents

Al món existeixen uns 640 milions d'armes lleugeres, o sigui, una arma per cada deu habitants. A més a més, es calcula que entre 10 i 14 mil milions de munició nova surt al mercat cada any, quantiat suficient per matar dues vegades cada persona.

Informe 2006 pel control de les armes⁴

Per explicar perquè moren cada dia 1000 persones causa de la violència armada, potser cal entendre quins són els grans negocis del planeta. Una indústria de l'armament necessita clients, i per tant, si vol vendre, les guerres i la seguretat li van molt bé. Així veiem com el món està ple de conflictes i es promou l'ús de les armes, que passen pels controls sota el silenci de tothom. Espanya és un dels deu primers exportadors d'armes del món.

I el mateix passa amb molts altres negocis. Algunes de les majors indústries del planeta són l'armament, l'automòbil, la indústria farmacèutica, el tràfic de drogues...

Això explica moltes coses. Per exemple, perquè es fa tant difícil d'aturar les drogues en els països desenvolupats. Forma part de l'economia submergida i mou milions cada any. Afganistan atacada el 2001, cultiva opi a “nivells rècord alarmants” segons la ONU. La pornografia, el tràfic de persones i d'òrgans també existeix, ja que tot val com a mercaderia.


Referències externes:

1 Los dueños del mundo y los cuarenta ladrones, 2002, varis autors

2T. Forcades - http://www.tv3.cat/videos/1645459

3Arcadi Oliveres

4Fundació per la Pau i IANSA, Informe 2006 pel control de les armes - http://www.fundacioperlapau.org/arxiu_documental/documents/250506_informe_IANSA_catala.pdf