El poder del diner: distribució, globalització i les dues cares dels rics

Vàries dades per entendre el poder dels diners en el món actual.

LA DISTRIBUCIÓ MUNDIAL DESIGUAL
Comencem amb una dada gràfica.

Ja sabem i és força repetit que el 20% de la població consumim el 80% dels recursos del planeta i en aquest gràfic veiem la representació en el nivell d'activitat econòmica o PNB que això representa, a l'any 91.

Però a aquesta gràfica encara hi ha algunes dades que s'escapen de l'estadística. El PNUD, Informe sobre el desarrollo humano l'any 1998, citava un quadre on figurava:

• Els 225 habitants més rics del planeta tenen una riquesa combinada superior al bilió de dòlars, igual a l'ingrés anual del 47% més pobre de la població mundial (2.500 milions de persones)
• Les 3 persones més riques tenen ingressos superiors al PIB combinat dels 48 paisos menys avançats.
• Els actius de les 84 persones més riques superen el PIB de Xina, el país més poblat, amb 1.200 milions d'habitants.
• S'estima que el cost d'aconseguir i mantenir accés universal a l'ensenyament bàsic per a tots, atenció bàsica de salut per a tots, atenció de salut reproductiva per a totes les dones, alimentació suficient i aigua neta i sanejament per a tots és aproximadament de 44 milions de dòlars per any. Això és inferior al 4% de la riquesa combinada de les 225 persones més riques del món.
  
  

LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
El món està governat pels rics. Amb el rescat dels bancs i les guerres que provoca Estats Units arreu tots ho hem vist. Coneixen i s'aprofiten dels mecanismes de fer riquesa i controlen els bancs i la circulació de diners. Aquesta separació entre rics i pobres ha anat augmentant en els darrers anys:

Al 1960, el 20 per cent més ric rebia 30 vegades més que el 20 per cent més pobre. Al 1990, 60 vegades més. Al 1995, 82 vegades més.

I ha augmentat amb la globalització. La globalitzacó és un fenomen protagonitzat per les grans multinacionals a la recerca d'inversió dels seus capitals a llocs més rendibles, per tant econòmic, però també polític, cultural, social, ecològic,etc. Es considera que comença amb el Consens de Washington, formulat per l'economista John Williamson el 1989. El document parteix de deu punts pensats inicialment per ser aplicats a països d'Amèrica llatina entre els quals es parla de: reordenament de les prioritats de la despesa pública, liberalització del comerç internacional i de l'entrada d'inversions estrangeres, privatització, des-regulació i drets de propietat.

Aquesta situació és caracteritza pel poder de les grans organitzacions supranacionals. Les decisions estratègiques més importants, com per exemple el preu del petroli, es prenen al marge de la voluntat política dels estats.

Les lleis de liberalització econòmica permeten moure quantitats gegants de diners d'un lloc a l'altre a través de la xarxa i desestabilitzar l'economia sencera d'un país.

En allò tecnològic, la globalització depèn dels avenços en la connectivitat humana (transport i telecomunicacions) facilitant la lliure circulació de persones i la massificació de les TIC i l'Internet, allò que hem definit com a societat de la informació.

LES DUES CARES DELS RICS
Aquest minoria de rics que dèiem, té dues cares¹. «...una cara pública, oberta a la societat, amb organitzacions i sigles, i que parla per la televisió amb paraules de progrés i benestar per a tota la humanitat, de drets huamns de religió i de Déu, d'amor als pobres. Però també té una cara oculta, es la cara amb la que EEUU, per enriquir-se, pren decisions amagats de la premsa, se salta lleis que ella mateixa escriu, viola els drets humans i assessina als seus defensors, treu el poder a governs legítims, mana bombardejar hospitals, escoles, ponts i fàbriques, ven drogues als joves i impedeix el progrés i que la opinió pública tingui consciència d'això. Aquesta cara oculta només es percep pel que passa, pels fets. Els seus efectes i conseqüències són les dades empíriques que ens condueixen a veure l'altra cara de la realitat del món.»

A més, el deute extern dels països més pobres en comptes de reduir-se no para de créixer any rere any. Un exemple d'aquest poder, exercit fins i tot als governs dels països del nord, per les corporacions és el següent:

• El Comitè de ciència i tecnologia del parlament anglès va fer un estudi amb l'objectiu d'avaluar si les empreses farmacèutiques tenien una influència indeguda en certes decisions sobre els medicaments i la salut públiques². Les conclusions són:

• Les grans multinacionals farmacèutiques tenen força que afecta sobre les decisions en matèria de salut.
• Els interessos d'aquests corporacions no coincideixen amb el bé comú.

• El govern de Suècia reconeixia que, en la piràmide de poder del país, qui està dalt de tot no és el poder polític sinó l'empresa multinacional d'electrònica i telefonia ERICSSON.³

Les indústries més potents

Al món existeixen uns 640 milions d'armes lleugeres, o sigui, una arma per cada deu habitants. A més a més, es calcula que entre 10 i 14 mil milions de munició nova surt al mercat cada any, quantiat suficient per matar dues vegades cada persona.

Informe 2006 pel control de les armes⁴

Per explicar perquè moren cada dia 1000 persones causa de la violència armada, potser cal entendre quins són els grans negocis del planeta. Una indústria de l'armament necessita clients, i per tant, si vol vendre, les guerres i la seguretat li van molt bé. Així veiem com el món està ple de conflictes i es promou l'ús de les armes, que passen pels controls sota el silenci de tothom. Espanya és un dels deu primers exportadors d'armes del món.

I el mateix passa amb molts altres negocis. Algunes de les majors indústries del planeta són l'armament, l'automòbil, la indústria farmacèutica, el tràfic de drogues...

Això explica moltes coses. Per exemple, perquè es fa tant difícil d'aturar les drogues en els països desenvolupats. Forma part de l'economia submergida i mou milions cada any. Afganistan atacada el 2001, cultiva opi a “nivells rècord alarmants” segons la ONU. La pornografia, el tràfic de persones i d'òrgans també existeix, ja que tot val com a mercaderia.


Referències externes:

1 Los dueños del mundo y los cuarenta ladrones, 2002, varis autors

2T. Forcades - http://www.tv3.cat/videos/1645459

3Arcadi Oliveres

4Fundació per la Pau i IANSA, Informe 2006 pel control de les armes - http://www.fundacioperlapau.org/arxiu_documental/documents/250506_informe_IANSA_catala.pdf