SEGUIM INDIGNATS !!!

ENS ADHERIM A LA INDIGNACIÓ MUNDIAL CONTRA LA CORRUPCIÓ I UN SISTEMA ANTI-NOSALTRES!
ARA ÉS EL MOMENT!
Segueix el TWITER D'ACAMPADA d'indignació a BCN
ATENCIÓ: Si ets de la comissió econòmica et pot interessar la Pàgina d'Alternatives econòmiques

Tothom sap que els EEUU dominen el món d'alguna manera. Però COM? Segur que no sabieu que era gràcies a les Institucions Financeres Internacionals i a la creació de deutes que mai es podràn tornar. EL VIDEO IMPRESCINDIBLE.

dimecres, 23 de març de 2011

Característiques de la moneda avui (segons A. Chalaux)

Avui els diners “no valen res”, es basen en la necessitat que hom té d'ell i en la convenció social basada en la confiança que és un instrument que acompleix la seva funció adequadament. Té doncs un caràcter abstracte i auxiliar sense valor intrínsec. S'ha retornat a la idea inicial, ja que el valor el tenen només les mercaderies concretes, en comptes de ser considerat una tercera mercaderia amb valor propi.

La moneda segueix tenint les mateixes característiques essencialment que la moneda metàl·lica amb valor propi, en quan a la seva naturalesa:
  • És anònima: no personalitza els agents de la transacció, no diu qui compra ni qui ven.
  • És uniforme: no analitza les característiques de la transacció, no diu què es compra o ven
  • És mòbil: és dinàmica, circula indefinidament, no permet cap mena d'estadística
Aquestes observacions són cabdals per entendre el poder que tenen els diners. Degut a aquestes característiques la situació econòmica actual és caòtica, a pesar de l'ordre aparent que es transmet. Això es deu al fet que utilitzem un tipus de diners que és incontrolat, que circula lliurement sense saber què es fa amb ell. L'actual sistema econòmic no és informatiu, sinó des-informatiu. No permet conèixer què passa realment a l'economia.

La moneda anònima permet que fem tres transaccions amb un bitllet entre tres amics, sense deixar rastre de qui som, de què em intercanviat i evadint-nos de pagar impostos.
És l'arrel d'aquest temps de guerres, de degradació, de discriminació i de corrupció. La major part de les barbaritats que es fan avui dia al món són per raó de diner. Es pot dir que gairebé incentiva saltar-se les normes ja que el sistema d'impostos es torna molt complicat. Si el diner fos responsabilitzat, faria molt difícil una quantitat immensa de delictes que pateix la humanitat actualment.

Amb els bitllets de banc, diner anònim, amb el que nosaltres aprofitem per fer petites trampetes(potser amb un 10% del nostre sou), els bancs ho utilitzen per fer grandíssims fraus. Tenen tota una xarxa impressionant: els paradisos fiscals, empreses intermediàries, homes de palla, etc.
Chalaux va desenvolupar tot un sistema alternatiu. La moneda hauria de ser tot el contrari:
  • Personalitzada: registra qui fa la transacció i a qui la fa
  • Informativa: descriu quina mercaderia o servei es compra-ven
  • Immòbil: cada transacció és registrada
Avui seria viable tècnicament la implantació d'un sistema així, sense cap cost especial, gràcies a l'electrònica. Avui ja s'anota els agents de la transacció en les operacions bancàries. Tot i això els paradisos fiscals s'utilitzen per blanquejar diners anònims. El canvi suposaria que cada transacció quedés registrada amb el que Chalaux anomena la factura-xec (que fa la funció de tots dos en un de sol).
Així s'eliminaria la corrupció per raó de diner, la crematística (fer diners per diners) i l'especulació. Evidentment els bitllets de paper-moneda són els més lliures d'impunitat i han de ser eliminats o reduïts al màxim.

Chalaux descrivia ja fa anys el procés de les crisis, provocades pels que coneixen el funcionament del sistema, per crear una situació d'estrenyiment i apoderar-se de determinats sectors, i les actuacions i els missatges que es donen pels mitjans per tranquil·litzar la població.

Una moneda controlada pel poble permetria imaginar, per exemple, un sistema que donés solució a la sobre-producció, creant diners corresponent amb el valor de la producció generada en aquell moment per pagar els productes que no es poden vendre al mercat i posar-los a disposició de qui els necessiti i no pugui pagar-los. I també altres solucions creatives, amb l'objectiu de servir a tota la població adequadament.

El desencís de la política és el preu que estem pagant per no haver après de la majoria de revolucions i canvis socials que els qui tenen de debò el poder permeten que «tot canviï per tal que tot continuï igual.»
Agustí Chalaux de Subirà

Història de la moneda

Cada societat té la seva forma de comerç i ha creat un instrument monetari segons ha sabut i necessitat.
En els pobles primitius, s'utilitza el troc, tot i no tenir una funció tant econòmica sinó que tenen un caràcter fortament social. L'acte d'intercanvi, com totes les relacions, és considerat sagrat. Són pobles on encara es tendeix a l'autoabastiment.

S'han estudiat alguns pobles primitius existents a l'actualitat on els nadius poden avaluar tots els seus béns en objectes apreciats per la comunitat, com poden ser en petxines, dents de gos o altres materials segons cada cultura. Aquests objectes no són habitualment intercanviats, no intervenen com a mercaderia concreta, sinó que serveixen únicament com a patró de valor en relació als quals hom podia expressar el valor de cada mercaderia. Altres patrons podien ser l'ordi o la plata.

Les primeres civilitzacions a l'Àsia Sudoccidental, la vall de l'Indus, Egipte... són societats amb conreu extensiu de cereals i una divisió del treball ja ben establerta. En aquell moment es coneix un desenvolupament econòmic notable, l'artesania i el comerç a llargues distàncies. Amb elles apareix l'escriptura, el que es considera l'inici de la història, però la primera escriptura neix com una pràctica social per anotar intercanvis econòmics. Apareixen les bullae, unes boles d'argila hereves d'un complex sistema de comptabilitat a base de fitxes que data dels inicis del neolític (cap al mileni IX a.C). Amb aquestes fitxes i més endavant tauletes de fang (naixement de l'escriptura cuneïforme), descrivien un intercanvi d'objectes o mercaderies: qui comprava i a qui es venia. Cada intercanvi comercial deixava el seu rastre, hi havia un control sobre ell. Se sap que els temples desenvolupaven en aquesta època funcions bancàries i administratives. Aquests elements monetaris estaven desproveïts de valor intrínsec, eren de naturalesa abstracta.

Les civilitzacions de l'argila van gaudir d'una certa pau entre elles, mentre van disposar d'elements personalitzats i informatius. Aquest tipus de moneda que era responsabilitzador segurament va permetre 7.000 anys de relativa pau a l'alba de les civilitzacions de l'Àsia oriental.

Amb l'expansió del comerç, aquests elements es van tornar lents i insuficients. Cap al 2400 a.C aproximadament, a la Mesopotàmia apareix una moneda radicalment diferent. L'evolució de la tecnologia que inventant la balança de precisió, la pedra de toc i l'aigua règia, permet que els metalls preciosos esdevenguin la moneda acceptada. La moneda metàl·lica, la que es basa en or, plata, etc. esdevé un instrument amb valor concret intrínsec i que a més és anònima. Aquell moment coincideix amb l'inici d'una època de guerra-imperialisme. Sargon I, rei d'Akkad, es convertí en pocs anys en l'amo del primer imperialisme històric, conquerint moltes de les petites ciutats emmurallades que durant 7.000 anys havien estar independents.

Aquesta nova moneda permetia, per exemple, oferir or a algú a canvi d'obrir les muralles des de dins de la ciutat. Així van començar els imperialismes, quan uns van començar a conquerir els altres.
Ara bé, l'escassetat de metalls preciosos, feia perdre flexibilitat al sistema, ja que la quantitat de moneda deixava de tenir correspondència amb les mercaderies reals. La necessitat de més diners per permetre un creixement econòmic major ja va portar a l'Edat Mitjana a fer monedes amb el mateix valor nominal però amb menys quantitat d'or. Evidentment, les fundicions, necessàries per portar a terme els treballs amb metall, estaven en mans de pocs, i en aquests canvis de valor els més afectats eren les classes pobres.

Més endavant aparegué la lletra, un mitjà per pagar deutes a distància i amb el qual va néixer la noció de crèdit. Representa un valor en or que encara no existeix i que et serà pagat en una determinada data. La lletra suposa un nou instrument monetari, ja que es pot comerciar amb ella i per tant equival a crear més massa monetària. El bitllet de banc inventat el 1656 per un banquer d'Amsterdam fa desaparèixer aquesta limitació temporal. En comptes de pagar els seus clients amb peces de moneda metàl·lica ho fa amb bitllets, trossos de paper que són una promesa del banc en convertir-los en or en qualsevol moment.

Gràcies als bitllets de banc els Bancs posen remei a l'escassetat de metalls preciosos insuficients ens plena època d'industrialització. Efectivament, els bancs emeten bitllets en quantitats que superen amb escreix la quantitat de metall de que disposen, i això poden fer-ho sense problema sempre que guardin una relació prudent entre metàl·lic i bitllets.

Durant la primera Guerra Mundial les enormes despeses obliguen a imprimir bitllets en grans quantitats i la convertibilitat en or ha de ser suprimida. El 1971, Nixon deslliga definitivament el dòlar de l'or. A més, amb les noves tecnologies de la informació, els diners es transmeten a través de la xarxa i la major part s'han convertit en bits, tot i mantenir-se els bitllets i monedes en convivència amb aquests.